MEDICINA i ARQUITECTURA BARCELONA
Rutes
Medicina al Raval
1. Hospital de Sant Llàtzer
(Pl. del Pedró, 2)
Hospital fundat el segle XIII.
Barcelona en aquest període va experimentar paulatinament un seguit de canvis urbanístics tant al seu interior, l’antic recinte romà, com en el territori de fora muralles. Es van realitzar i també es van millorar algunes infraestructures hidràuliques com el Rec Comtal. A la ciutat també es van instal·lar equipaments de caràcter higiènic com els banys nous, situats a la zona del Call jueu. Tanmateix les condicions higièniques de la ciutat eren precàries. Hi havia algunes fonts públiques que proveïen d’aigua de boca, per veure. Les cases disposaven de pous per a ús domèstic: fregar, rentar, etc. No existia xarxa de clavegueram, els residus fecals anaven a pous morts, que els convertia sovint en focus d’infecció.
En els dos principals camins que sortien de Barcelona, el del Llobregat i el del Besos, coneguts en el seu temps com la Via Morisca i la Via Francisca respectivament, es van instal·lar hostals, hospitals, llatzerets, etc. on la gent vinguda de fora i sospitosa de patir alguna malaltia havia de fer quarantena i ser atesa. Les malalties no eren en general motiu de marginació social, excepte la lepra, que feia que els leprosos fossin aïllats en hospitals especialitzats fora muralles i lluny del nucli urbà. Aquest es el motiu de la creació de l’Hospital de Sant Llàtzer, especialitzat en recloure aquests (extret de la web de guia didàctica). Fou conegut com la Casa dels Mesells. Temps després, rebria l'adveniment de Sant Llàtzer, patró dels leprosos.
El 1906, es va traslladar la leproseria a Horta i la capella va passar a ser utilitzada com a església, magatzem de fusta o estanc, fins a la seva rehabilitació.
2. Hospital General de la Santa Creu
(Hospital, 56)
Hospital fundat el 1401, al Raval de Barcelona, unificava diversos hospitals eclesiàstics i municipals sota la mateixa administració.
La percepció de la pobresa com a font de contagi i la preocupació pel control dels pobres arrelaren en aquella societat des del segle XIV. Aleshores es produí el pas cap a la creació d’institucions més grans i racionals, conegudes com a hospitals generals i impulsades per les autoritats. El Consell de Cent de Barcelona liderà a la Corona d’Aragó aquest procés de concentració hospitalària amb la creació d’aquest Hospital.
Establert al raval de la ciutat, a l’altra banda de la Rambla, aleshores un espai poc habitat, l’hospital s’anà aixecant i transformant al llarg dels tres segles següents. Les naus i les escales laterals de pedra del gran pati central s’edificaren entre 1410 i 1568.
Les instal·lacions sanitàries de l'hospital mantingueren les seves funcions fins el 1926, quan les dependències, després d'un procés de rehabilitació, passaren a allotjar definitivament la Biblioteca de Catalunya, entre d'altres institucions. Per la seva banda, el centre hospitalari es traslladà a l'actual l'Hospital de Sant Pau.
3. Casa de Convalescència
(Carme, 47-49)
La Casa de Convalescència, creada el 1622, no es va concloure i posar en funcionament fins el 1680. Situada dins el recinte de l’Hospital de la Santa Creu a la funció asilar, s’hi afegí una atenció cada cop més medicalitzada. Fet que cal relacionar amb la creació reial d’un Estudi de Medicina universitari a Barcelona el 1401, el primer professor del qual era alhora metge de l’hospital. S’iniciava així una tradició característica que la ciutat de Barcelona no féu més que aprofundir en el recinte hospitalari de la Santa Creu amb nous càrrecs, espais i funcions al llarg dels segles següents.
Actualment alberga Institut d’Estudis Catalans (IEC).
4. Reial Col·legi de Cirurgia
(Carme, 47-49)
El Reial Col·legi de Cirurgia està considerat com una de les primeres construccions neoclàssiques de la ciutat de Barcelona.
Des de mitjan segle XVIII, la ciutat cresqué i la societat barcelonina demanà participar en la construcció d’un nou Estat. Algunes iniciatives civils prosperaren, mentre les autoritats borbòniques van fomentar dues escoles militars obertes a les tendències europees: l’Acadèmia de Matemàtiques i el Reial Col·legi de Cirurgia.
Creat el 1760 sota la direcció de Pere Virgili, el nou col·legi de cirurgia s’establí en el recinte de l’Hospital de Santa Creu. Darrera d’una austera façana, el col·legi amagava un espai destinat a l’ensenyament: l’amfiteatre anatòmic, el lloc de dissecció del cadàver, proporcionat per l’hospital. Això consolidà un model d’aprenentatge allunyat de la formació especulativa de les facultats de medicina, eminentment pràctic i dirigit a mostrar la seva utilitat als interessos militars de l’Estat. Com a resultat, la professió quirúrgica aconseguí autonomia i prestigi i es deslliurà de la tradicional subordinació jeràrquica als metges.
Actualment alberga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
5. Dispensari Antituberculòs
(Torres i Amat, 8)
L'edifici es troba situat al Raval de Barcelona i fou enllestit entre el 1936 i 1938.
Les dures condicions sanitàries i socials de la població barcelonina des de principi del segle XIX, van provocar l'augment progressiu dels casos de tuberculosi, coincidint amb l'inici de la societat industrial.
La Mancomunitat de Catalunya organitzà una campanya o “obra anti-tuberculosa” pròpia (1918) dirigida pel Dr. Lluís Sayé, que a Barcelona es féu visible al dispensari de Poble Sec (carrer de Rades) el 1921, substituït després pel dispensari central del carrer Torres i Amat (1933). Encarregat als arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots ells membres del GATCPAC (bibiografia del PIZZA), va constituir un dels pocs exemples d’arquitectura moderna al centre històric de Barcelona en aquell moment; una edificació propagandística dels postulats racionalistes i funcionalistes a Catalunya.
El dispensari, restaurat el 1993, actualment acull el Centre d'Atenció Primària Doctor Lluís Sayè.
6. Casal del Metge
(Via Laietana, 31)
Edifici executat entre (1929-1932) pels arquitectes Adolf Florensa i Enric Catà, en clara demostració de l’esperit noucentista de recuperació de formes clàssiques. A la façana, cada planta té característiques pròpies: l’encoixinat de la planta baixa; la jerarquia del pis principal amb la balconada de balustres; una balconada de forja a la planta central fixa la façana i introdueix horitzontalitat; una galeria toscana corona l’edifici a la planta de la residència d’estudiants.
El Casal del Metge fou un projecte d’organització dels metges catalans plantejat des del 1918 que cercava la sindicació general com a via de reivindicació i consecució d’uns interessos morals i materials concrets.
Actualment alberga la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.